Els animals migratoris fan desplaçaments de llarga durada, però sempre recorden el lloc que els va veure néixer. Més o menys com Chanel Comis i Nikos Vallialnos, la parella de biòlegs marins que, el 2012, va prendre la decisió de tornar a l’illa de Cefalònia, Grècia, on havien nascut els pares respectius. Ell, des d’Atenes, i ella, des de Carolina del Nord, en dos viatges diferents amb un mateix objectiu: la investigació i la conservació de tortugues marines. Chanel i Nikos lideren avui Wildlife Sense, un projecte que compta amb més de 400 persones implicades per protegir una de les espècies més icòniques del nostre mar: la tortuga marina mediterrània.

La tortuga marina mediterrània és una espècie migratòria que compleix una funció crucial dins de l’ecosistema marí. D’una banda, transporta una gran quantitat de nutrients a les zones més necessitades i permet el creixement d’epibionts, algues i crustacis a la closca. Aquests organismes, que creixen sobre la seva cuirassa, serveixen d’aliment per a altres peixos migratoris que acompanyen la tortuga en les seves travesses. 

A més a més, equilibren el medi evitant la sobrepoblació d’espècies que es reprodueixen ràpidament, com ara meduses i mol·luscos. “També cal destacar la seva influència sobre l’ecosistema terrestre”, explica Chanel. I és que els ous de tortuga marina que no desclouen, un 20%, generen nitrogen quan es descomponen i serveixen de fertilitzant natural per enfortir el sistema de dunes que protegeix les platges del Mediterrani. 

Les tortugues marines existeixen des de fa més de 200 milions d’anys: “Són com dinosaures que neden al mar”, afirma en Nikos. Es tracta d’una espècie fonamental per a la cadena alimentària i crucial dins de l’ecosistema, per això és molt important protegir-les. “Si elimines una espècie vital, tot l’ecosistema trontolla”, adverteix la Chanel. I és que les amenaces són moltes: l’explotació pesquera, les xarxes de deriva i xarxes fantasma, les col·lisions amb embarcacions, la ingesta de plàstics, l’escalfament de l’aigua −que condiciona el sexe dels nous exemplars− i la contaminació lumínica, que desorienta les tortugues acabades de néixer en el trajecte des del niu fins al mar. 

L’objectiu principal de Wildlife Sense és cuidar i preservar la tortuga marina mediterrània. En aquest sentit, la formació a la població i a altres investigadors és fonamental per estendre el missatge i aconseguir salvar aquesta espècie. “Creiem que aconseguir el reconeixement social per a la tortuga marina també és una manera de protegir-la”, entén en Nikos. Quan va començar el projecte, les tortugues marines niaven en cinc platges de l’illa de Cefalònia, i actualment ho fan en més de trenta platges. “És una dada molt positiva, però també implica una responsabilitat més gran. Per això hem de continuar educant la població i els turistes, perquè entenguin la importància d’adquirir un compromís amb aquesta espècie”, assegura la Chanel.

“Podem recuperar les tortugues marines en uns 40 anys”, assenyalen des de Wildlife Sense, mentre insisteixen que ja se sap tot el que cal per protegir i preservar la població de tortugues marines mediterrànies i que ara només ens queda posar-ho en pràctica. “Salvar les tortugues marines no és tan sols una qüestió biològica o científica, sinó també social i política. Cal implicar totes les parts per aconseguir salvar aquesta espècie tan característica del nostre mar”, reivindiquen la Chanel i en Nikos, que aporten una visió de futur esperançadora que convida a la superació: “Anem pel bon camí, però podem fer-ho millor i més ràpid”.