Va ser quan tenia quinze anys que Txema Brotons va nedar per primer cop al costat d’un dofí en mar obert. Va ser en un petit port de la seva Mallorca natal. Aquella experiència va marcar l’inici d’un vincle molt especial entre les dues passions de Brotons: el Mediterrani i els cetacis. Actualment fa més de 20 anys que treballa per a la protecció i la conservació d’aquests animals en general i del catxalot mediterrani en particular. Un gegant desconegut que habita a les profunditats del nostre mar i que es troba en perill d’extinció, amb una població total al Mediterrani occidental inferior als mil exemplars.

Els catxalots es comuniquen per mitjà de clics o espetecs que, amb un patró de repetició concret anomenat CODA, conformen un “idioma” diferent per a cada població. Per tant, els catxalots mediterranis tenen un patró de comunicació únic al món, la qual cosa és sinònim d’un patrimoni cultural propi. “Aquest llenguatge és de transmissió cultural, per això diem que tenen la seva cultura, concretament una cultura, diguem-ne, mediterrània”, reivindica Txema Brotons. La desaparició del catxalot mediterrani implicaria la pèrdua de tot un bagatge cultural i genètic propi del nostre mar.

El catxalot és l’animal amb dents més gran del món. Un gegant que passa la major part del temps en la foscor de les grans profunditats i que es relaciona amb el medi a través del so. Dos factors que, segons Brotons, són fonamentals per entendre per què en sabem tan poques coses: “El catxalot és un ‘marcià’ per a nosaltres, perquè es tracta d’un animal acústic i nosaltres, com a animals visuals, estem molt limitats per entendre’l. A més, es mou en un medi al qual és extraordinàriament difícil arribar-hi”. Però això porta associat un gran avantatge: les grans profunditats en què viu el catxalot mediterrani fan que no resulti afectat per la sobrepesca i que trobi més fàcilment amb què alimentar-se.

Les xarxes de deriva, il·legals però que es continuen utilitzant en alguns països mediterranis, així com les col·lisions amb embarcacions són els principals motius de la mortalitat no natural dels catxalots mediterranis. Per això, des de l’any 2013, l’Associació Tursiops lidera, juntament amb la Universitat de St Andrews, un projecte científic per preservar el catxalot mediterrani i protegir-lo d’aquests perills. Es tracta d’una iniciativa en la qual la col·laboració ciutadana té un paper fonamental, ja que són els voluntaris els que financen les campanyes d’estudi i participen juntament amb l’equip científic en les tasques d’investigació. Una experiència que permet a qualsevol persona navegar i imbuir-se del blau mediterrani, però que, com diu Brotons, res té a veure amb el whale watching: “Els voluntaris de Tursiops financen una investigació científica i s’incorporen de manera directa a un projecte amb uns objectius clars i concrets”.

Tursiops és una associació que, com diu el seu fundador, “va a pulmó”, però també destaca que “cada cop són més les entitats que creuen en nosaltres, en la nostra feina”. El projecte se sustenta principalment en el suport que hi donen persones individuals, una mostra clara de la major conscienciació i sensibilitat que hi ha en la societat actual sobre la importància de cuidar l’ecosistema mediterrani. I malgrat que els processos de millora siguin lents, Brotons considera que tenim motius per a l’esperança: “Hem de ser optimistes, no serveix buscar excuses, cal emprendre el camí per actuar ja. Perquè la força del canvi és en un mateix”.