Les aus migratòries fan desplaçaments de llarga durada, però sempre recorden el lloc que les va veure néixer. Per això, la boscarla d’aigua és capaç de recórrer els més de 6.000 km que separen la seva zona d’hivernada, a l’Àfrica subsahariana, de la seva zona de cria, a l’est d’Europa. Des de Mauritània a Lituània, per exemple. Un viatge sense passaports ni duanes, però sí amb escales. I és que aquesta au, la més amenaçada d’Europa occidental, troba als aiguamolls de la península Ibèrica el lloc perfecte per descansar i alimentar-se abans de reprendre el vol. 

La Fundació Global Nature treballa des de fa més de 20 anys en la conservació d’aquests hàbitats imprescindibles per a la biodiversitat mediterrània. Actualment, la fundació lidera –entre d’altres– el projecte Life Paludicola, centrat en l’estudi i la preservació de la boscarla d’aigua, però amb un objectiu que va més enllà: millorar la delicada situació dels aiguamolls per protegir totes les espècies que troben recer en aquests indrets. 

Els aiguamolls són terrenys gairebé sempre plans i inundats de manera permanent o intermitent. Aquesta variació del nivell d’aigua proporciona una riquesa de flora i fauna que els converteix en un dels ecosistemes amb una biodiversitat més gran del Mediterrani. La boscarla d’aigua, el xarxet marbrenc o el morell xocolater són algunes de les aus migratòries més amenaçades d’Europa que troben descans i aliment en aquests hàbitats. Estacions de servei necessàries per a la supervivència d’espècies no gaire nombroses: “Hi ha menys boscarles d’aigua al món que osos polars o elefants africans”, avisa Antonio Guillem, director de projectes en la Fundació Global Nature. 

El desenvolupament urbanístic, la construcció d’infraestructures o els abocaments contaminants són les principals amenaces que afecten els aiguamolls mediterranis. Un fet que per a Antonio Guillem té un denominador comú: l’activitat humana. “Durant l’últim segle s’ha reduït un 60% la superfície mundial dels aiguamolls”, adverteix, i recorda que la importància de conservar aquests hàbitats va més enllà de l’aspecte biològic: “Són espais vitals per frenar el canvi climàtic, evitar catàstrofes naturals i millorar l’activitat econòmica i cultural de la població”. I és que la desaparició d’aquests ecosistemes implicaria la pèrdua d’una barrera de contenció natural contra problemàtiques mediambientals com ara la contaminació de l’aigua, els abocaments tòxics o l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. 

Hi ha moltes espècies que es beneficien de les accions dutes a terme per la Fundació Global Nature per a la protecció de la boscarla d’aigua. Per això, aquesta au rep el qualificatiu d’espècie paraigua, ja que la seva preservació beneficia tot l’ecosistema. La gestió de la vegetació, l’anellament i el seguiment d’altres aus, la regulació de l’aigua i l’assessoria a ramaders i agricultors locals per promoure una activitat més sostenible són algunes de les tasques que formen part del dia a dia del projecte Life Paludicola. Una iniciativa que garanteix la bona conservació dels aiguamolls mediterranis i amb la qual qualsevol ciutadà pot col·laborar a través de la seva pàgina web.

Prendre consciència de la importància que té la conservació dels aiguamolls és el primer pas per protegir la biodiversitat mediterrània, però també per evitar desastres naturals i frenar el canvi climàtic. Des de la Fundació Global Nature destaquen que hi ha accions, com no llençar escombraries o evitar fer focs, que marquen la diferència, i recorden que la cura d’aquests ecosistemes és una qüestió de responsabilitat comuna: “Si treballem conjuntament ciutadans, entitats públiques i entitats privades, aconseguirem la recuperació d’aquests ecosistemes”.