No. 
No va ser una xerrada llarga ni transcendental. Res d’èpic. Aquell matí, en Guillem Figueras, que havia crescut en una casa a menys de cent metres de la platja, va entrar a la cuina pràcticament decidit a acceptar un contracte indefinit com a comercial. L’esmorzar, preparat i el seu pare, a l’altre costat de la taula. Després d’explicar els seus arguments, en Guillem va rebre nou paraules encadenades que van ser més que suficients: “Per fer això tens la resta de la vida”, li va dir el pare. I ho va canviar tot. En Guillem va rebutjar la feina, va entrar com a voluntari al Centre de Rehabilitació d’Animals Marins (CRAM) i ha acabat liderant un dels projectes més importants del centre: la clínica i rescat per a tortugues marines. Avui sent que ha recuperat la seva connexió amb el mar i, amb cada alliberament, la decisió que va prendre fa sis anys cobra més sentit que mai.

Centenars de cetacis, aus marines i, principalment, tortugues apareixen al llarg del litoral català amb lesions o malalties causades per la interacció humana. “Contaminació, vessaments tòxics i captures accidentals són les principals amenaces”, adverteix en Guillem Figueras, cap d’operacions de la Fundació CRAM. El projecte clínica i rescat s’encarrega d’assistir i recuperar aquestes espècies amenaçades a les instal·lacions de la Fundació per reintroduir-les al seu hàbitat al més aviat possible. “A més a més, ensenyem a tots els nostres visitants el procés complet que viuen els animals afectats, perquè hi empatitzin i entenguin la problemàtica, perquè, si no ho veus, sembla que no existeix”, destaca en Guillem

La Fundació CRAM disposa d’un centre de recuperació capdavanter, un vehicle de rescat i un equip tècnic humà capaç d’oferir una resposta immediata i permanent. Tanmateix, ells sols no poden. Ho sap molt bé en Guillem Figueras: “Els pescadors són els nostres ulls al mar i tenen un potencial enorme per generar un impacte positiu en l’ecosistema”. I és que són ells els que rescaten cada tortuga ferida, avisen l’equip del CRAM i duen a terme una primera anàlisi del comportament de l’animal. A més a més, són els encarregats de posar-li nom, així com d’alliberar-la un cop que hagi finalitzat el tractament de recuperació al centre.

“El primer que fem és un diagnòstic clínic de l’animal”, ens explica en Guillem mentre recorre els passadissos de la Fundació: anàlisi de sang, exploració externa, raigs X i, si cal, tractament a la cambra hiperbàrica. Aquests solen ser els primers passos de cada tortuga ferida que entra al CRAM. A partir d’aquí comença un període de tractament personalitzat que va més enllà del que és exclusivament veterinari i per al qual la tasca dels voluntaris és fonamental: “Són l’ànima del projecte, des de preparar el menjar per als animals i seguir-ne l’evolució fins a participar activament en cada alliberament”, ressalta Figueras. 

“Cada alliberament és un dia de celebració”, ens explica un Guillem que encara recorda els noms -Kiwi i Klauss- de les dues primeres tortugues que va tornar al mar. I no és fàcil, perquè en 6 anys de projecte la Fundació ha aconseguit recuperar i alliberar més de 600 tortugues. “A totes se’ls va posar un nom”, diu mentre explica la importància de controlar bé la temperatura de l’aigua i de posar un xip a cada tortuga abans que sigui el mateix pescador que la va trobar ferida l’encarregat d’alliberar-la. És un instant, a penes uns segons, però més que suficient per a tots els implicats: “en aquest moment t’adones que amb el teu temps i el teu esforç estàs ajudant a reparar una petita part de quelcom molt més gran que tu”.